26.11.12

La força de l’entorn i les xarxes socials

Diuen que Josep Pla va catalogar les relacions interpersonals en tres grans categories: amics, coneguts i saludats.
Jo n’afegiria dues mes.
D’una banda, l’entorn familiar, per suposat. I importantíssima (El suport constant de la meva dona la Carmina i la presència del meu fill, l’Arnau….)
I de l’altra, en l’era de les xarxes socials en què ens trobem, tindríem també els “contactes socials”, aquelles persones amb les que estem relacionats a través de plataformes com facebook, linkedin, twitter, instagram, pinterest, youtube, spotify,…
Així dons tindríem família, amics, coneguts, saludats i contactes socials.
I segurament, moltes de les persones d’aquests entorn estan en més d’una categoria, oi?
I a què ve aquesta introducció?
Doncs, bàsicament que en el meu cas de lluita contra el càncer i la meva decisió de compartir-ho amb el meu entorn, vaig tenir en compte les cinc àrees o categories i la resposta és exponencial, a mesura que ens acostem a la categoria de contactes socials.
En els primers casos, amb l’entorn familiar i amics et bases en converses en persona i a través del telèfon o de correus electrònics. Però l’abast és molt limitat.
En canvi, quan vaig començar a utilitzar les xarxes socials, els missatges i interaccions es van multiplicar. Amb un sol missatge a facebook o al twitter, arribes a molta gent. I un comentaris d’aquestes persones o un retweet seu, suposar que el missatge arribi al seu entorn social i així es va escampant.
Crec que no podem menysprear aquest tipus de comunicació, tot i que pugui semblar ‘més feble’ que una trucada o un correu electrònic.
En el meu primer mes de malaltia vaig comptabilitzar més de 300 missatges a través de linkedin, unes 430 interaccions per twitter (‘favorits’, ‘retweets’ i missatges directes) i més de 2.000 comunicacions al facebook, entre “m’agrada”, comentaris, missatges i aportacions al mur.
I us puc assegurar que aquesta resposta ajuda i molt.
És el que anomeno la “força de l’entorn”, ja que t’adones que per un moment o minuts, algú ha volgut dedicar-te una estona ja sigui per indicar que li agrada el teu comentari, per enviar-te un missatge o, inclús, per establir una conversa amb tu.
O per compartir amb tu una cançó del Youtube (Cançons per donar #CanyaAlCancer). O per proposar-te un llibre o lectura (Llibres i guies). O per explicar-te la seva història….
O per compartir una foto, com las del meu #socimic, l’Albert Riba (http://www.facebook.com/albert.riba) . I les dels senadors de JCI Igualada, els companys d’inPreneur, …
398269_4729493593396_671133947_n[1] 527311_4759005451174_536004542_n[1]534030_4792923779111_106924710_n[1] 545443_4746959910043_199893910_n[1]
I aquests missatges reforcen i molt la lluita.
Al cap de pocs dies de saber que tenia càncer vaig prendre la decisió de compartir-ho amb tots els meus entorns.
I us puc assegurar que és una de les decisions de la meva vida que considero més encertada.
A tots els que esteu llegint aquest post, GRÀCIES, per què formeu part de l’entorn i la vostra força és la meva força.
Ramon Costa i Pujol
#CanyaAlCancer