19.12.12

La fragilitat davant del càncer

Hi ha posts que no voldries haver d’escriure mai.

De fet, mai hagués desitjat, pel que comporta, començar aquest blog de #CanyaAlCancer (www.canyaalcancer.net)

Però les circumstàncies són les que són i…

Quan em van detectar el càncer de paròtida, ara fa poc mes de 2 mesos (La meva història), a l’explicar-ho al meu entorn, tothom em comentava “… mira, com el del Tito Vilanova…”.

I és cert. Compartiem tipus de càncer.

En el meu cas, després de la meva intervenció per extirpar el tumor (31-10), poques setmanes després, vaig haver de tornar a entrar a quiròfan (12-12), ja que ara el tenia als ganglis del coll. Ahir em van donar l’alta de l’hospital.

I avui, dinant, hem conegut la mala notícia de què el Tito Vilanova ha recaigut (molt mala frase, per cert) i ha de tornar a entrar a quiròfan: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/603920-tito-vilanova-recau-de-la-seva-malaltia.html

image

No tinc l’ocasió de conèixer-te, Tito. I el mes segur és que ni veuràs aquest post. Però en tot cas, et voldria desitjar (a tu i a tots els que lluitem contra aquesta malaltia), una molt ràpida recuperació.

Jo dic que el càncer és per sempre, com els diamants (El càncer és com els diamants- 'per sempre' (AnoiaDiari, 12.12.12)). I sabem que en qualsevol moment es pot tornar a manifestar o aparèixer.

És la nostra ‘fragilitat’ davant del càncer.

Però per contra tenim la nostra ‘fortalesa’ i ganes de lluitar.

I tu, has demostrat, de sobres, tenir-la, tal i com ho explicaves a l’entrevista de La Marató de diumenge: en una entrevista (Diari ARA)

 

Molta canya, Tito, molta #CanyaAlCancer