3.12.12

Notes i comentaris sobre “l’última lliçó”

Aquests dies m’he acabat de llegir el llibre “L’última lliçó”, de Randy Pausch, una lectura que em va proposar el meu amic Lluís Gonzàlez, a qui li agraeixo molt la recomenació i a la que ja m’havia referit des d’aquest blog: L’última lliçó

El vaig començar a llegir quan era a l’hospital, durant el postoperatori i l’he anat ‘assaborint’ i ‘paint’ durant les següents setmanes.

Confesso que em va costar d’acabar, ja que a mesura que s’acaba el llibre, t’imagines també el final de la història i que ja coneixes abans de començar a llegir-lo.

Quan el Randy Pausch el va escriure li quedaven menys de sis mesos de vida degut a un càncer terminal, després de mesos i anys de lluita.

A mes, …, enginyer en informàtica, professor universitari, casat, amb fills petits…
Massa coincidències amb mi.

Us el recomano. És aquell llibre que tothom hauria de llegir a la seva vida.

Tots aquells que estiguin en una situació similar al Randy (amb una malaltia greu, encara que no sigui terminal) s’hi sentiran molt identificats.

Però també estic segur que tots aquells que no es trobin en aquests situació, es posaran a la pell d’un malalt en aquestes circumstàncies.

Repeteixo que és un d’aquells llibres que tothom hauria de llegir durant la seva vida.

A mesura que el llegia, vaig anar marcant-me pàgines on hi havia paràgrafs i comentaris que vaig creure que haiva de recopilar i de compartir, posteriorment, en el blog.

Aquí les teniu (disculpeu si són moltes):

  • “El menys obvi és com m’ho faré per ensenyar als meus fills tot allò que els hauria d’haver ensenyat durant els propers vint anys. Encara són massa petits per segons quines converses”
  • “Per més que ocupis el lloc del conductor,…, no cal que atropellis les persones”
  • “… els nens necessiten – per damunt de qualsevol altra cosa – saber que els seus pares se’ls estimen. I no cal que els pares estiguin vius perquè ho sàpiguen”
  • “A la pel.lícula (Strat Trek: La ira de Khan), els cadets la Flota Estel·lar s’entrenen en un escenari virtual en què, facin el que facin, tota la tripulació acaba morta. La pel·lícula explica que quan el (capità) Kirk era cadet va reprogramar la simulació perquè ‘ell no creia en un escenari en què no es podia guanyar’”
  • “… els murs hi són per algun motiu. No hi són per mantenir-nos fora d’algun lloc. Hi són per recordar-nos amb quina intensitat volem una cosa”
  • “La mena de gent que jo vull al meu equip és la que contribueix a fer que els altres se sentin feliços de ser aquí”
  • “Sempre he cregut que si apliquéssim una desena part de l’energia que gastem per rondinar a mirar de resoldre els problemes, ens sorprendrien els bons resultats que en podríem obtenir”
  • “Em va consells molt savis. Em va canviar la vida. Però mai no li he pogut pagar, així que intento fer el mateix pels altres”
  • “Una altra manera que té l’ésser humà de preparar-se és pensar en negatiu. Sí, ja ho sé, jo sóc un optimista consumat, però quan e de prendre una decisió acostumo a imaginar-me el pitjor escenari possible. Això, jo ho anomeno ‘el factor ser menjat pel llop’”
  • L’honestedat no és només molralment correcta, sinó que també és eficient. En una cultura on tothom digués la veritat, ens estalviaríem moltes hores de comprovacions inútils

També parla sobre la importància i la gestió del temps, donant uns quants consells.

  • Cal administrar el temps d’una manera explícita, com els diners
  • Sempre som a temps de canviar de pla, però abans n’hem de tenir un
  • Pregunteu-vos si esteu invertint el temps en les coses que s’ho valen
  • Munteu un bon sistema d’arxiiu
  • Torneu a pensar en el temps que dediqueu al telèfon

Com a resum d’aquest àmbit recorda que “l’única cosa que teniu és temps. I un dia un adonareu que us en queda menys que no us pensàveu”.

En un capítol del llibre també para sobre el treball en equip i proposa una sèrie de recomenacions per al treball en grup:

  • Presenteu-vos correctament
  • Busqueu coses en comú
  • Procureu fer la trobada en unes condicions òptimes
  • Deixeu que intervingui tothom
  • Pengeu els egos a la porta d’entrada
  • Valoreu a tothom
  • Expresseu les alternatives en forma de pregunta

Però segurament que la frase que mes recordem del llibre és aquell de la contraportada

“No podem canviar les cartes que se’ns reparteixen,
però sí que podem decidir com juguem la partida”

    A la memòria del Randy Pausch
                      Ramon Costa
                      #CanyaAlCancer