4.8.13

Per l’Alba Pérez,…, no l’hi busqueu sentit… no en té

Un dels primers posts que vaig publicar en aquest blog de #CanyaAlCancer feia referència a l’experiència de l’Alba Perez (http://www.canyaalcancer.net/2012/12/una-altra-experiencia-de-lluita-la-de.html), una nena de quatre/cinc anys que lluitava contra el càncer des de feia quasi quatre anys i que, a través del seu pare, el Rafa, compartia el seu dia a dia al Facebook: https://www.facebook.com/pages/Asociacion-ALBA-Perez-lucha-contra-el-cancer-infantil/291319920916272?ref=ts&fref=ts

La lluita de l’Alba era seguida per milers de persones, entre elles jo, i que interactuavem, dia a dia, amb els posts del seu pare.
La lluita de l’Alba era la nostra lluita, també.

Ahir, dissabte, llegíem, a la seva pàgina del facebook, que la lluita de l’Alba havia acabat.

image

En aquests moments et planteges moltes coses i una d’elles, segur, és quin sentit té.

Quin sentit té el que ha hagut de passar l’Alba durant els seus pocs anys de vida?
Sincerament, crec que no en té.
No cal que n’hi busquem.
No en té.

Ara bé, que no en tingui, no vol dir que no n’hi puguem donar.

Quan vaig iniciar el meu blog, ho vaig fer amb la intenció de compartir la meva experiència de lluita contra el càncer i la de molt i molts lluitadors que dia a dia s’enfronten a la malaltia.
I ho volia fer amb una visió ‘positiva’.
Positiva, que no vol dir irrealista.

I aquí és on volia enllaçar amb el fet de donar-li sentit a la lluita de l’Alba i del seu pare, el Rafa.

Ens hauria de servir per adonar-nos de la fragilitat de la vida; de la necessitat de lluitar fins al darrer alè; d’aprofitar al màxim el nostre dia a dia: de cercar els ‘moments’; de….

Que cadascú n’hi doni els que cregui.

Com deia l’amic Agustí Brañas, com a pares, es fa difícil d’imaginar….

“Alba, el que t’ha passat, no té sentit.
Cap ni un.
Però n’hi donarem”

I ho farem per tu i per tots els molts lluitadors

#CanyaAlCancer