22.6.14

Què farem sense tú, Glòria?

Ja fa poc més d'un any i mig que em van diagnosticar el càncer i un any després del tractament (cirurgies, químio i ràdio).

Quan et diagnostiquen un càncer, de manera immediata, prens consciència que les probabilitats de morir-te abans del que t'esperaves s'han incrementat enormement.

En el meu cas, porto 17 mesos 'sobrevivint' al diagnòstic i donant #CanyaAlCancer, però alhora empatitzant amb tots aquells que també comparteixen la malaltia i la lluita.

En aquest temps he hagut d'acomiadar a amics amb qui compartíem la lluita com el Santi Carbonell (http://www.canyaalcancer.net/2014/02/va-per-tu-santi.html), el Martin Rahe i el Xavier Bordanova (http://www.canyaalcancer.net/2014/04/en-memoria-dels-amics-xavier-i-martin.html) i he vist com persones 'conegudes' ens deixaven (l'Ignasi Pujol per exemple, http://www.canyaalcancer.net/2014/01/en-record-de-l-pujol.html, o la Tatiana Sisquella, entre d'altres) o com persones a qui no coneixia, però "seguia", també queien víctimes del càncer com l'Alba Pérez (http://www.canyaalcancer.net/2013/08/per-lalba-perez-no-lhi-busqueu-sentit.html) entre molt d'altres.

I ara t'ha tocat a tú, Glòria.

En aquests moments se'ns barregen diferents sensacions com el que jo anomeno el 'síndrome del supervivent' o el sentiment i la culpa del 'no comiat. Però aquestes reflexions ja les compartiré en un altre post.

Avui toca pensar en la Glòria i només en la Glòria.

Et vaig conèixer a finals dels 90 i sempre t'he tingut vinculada a la causa, a la lluita per un ideal.

Incansable, ferma, decidida, sempre discreta però sempre allà, dedicant hores i hores pel que tú consideraves que era el millor pel nostre país.

Ja fa uns mesos llargs que vas haver de repartir la teva lluita en dos fronts. Però seguies al peu del canó. A les parades d'esquerra, a les manifestacions, fent acte de presència i suport.

Com bé diuen els amics d'esquerra Igualada... "però hi ha qui lluita tota la vida: aquests són els imprescindibles..."

Què farem sense tú, Glòria?

image

Per sempre, gràcies!!!