11.10.14

Avui fa dos anys… i seguim!

Avui fa just dos anys, el dijous, 11 d’octubre de 2012 era un dia com qualsevol altre, amb la seva activitat diària i que, de fet, segur que si no hagués estat pel que va succeïr a les 18:00, ni recordaria.

Va començar com molts dies portant el nen a l’escola i desplaçant-me cap a Barcelona.

A mig matí tenia reunió amb la Lucia Langa, CoDirectora del Màster Internacional en Lideratge i Coaching Organitzatiu d’eada, per a parlar de la meva inscripció al programa que començava en pocs dies.

Després em vaig quedar “treballant en el tercerlloc”, a la Biblioteca de l’escola. Pel migdia vam tenir dinar-reunió de la comunitat eada ‘Business & Technology’ i a les 16:00 feia el cafè amb el Daniel, un excompany de la UPC amb qui havíem compartit docència durant uns anys.

I en acabat me n’anava a l’Hospital Quirón a recollir els resultats d’una biòpsia, la tercera de les proves que m’havien demanat en les darreres setmanes per un bony al darrera de la mandíbula.

Recollit el sobre, el vaig obrir i la darrera frase de l’informe era prou clara. “Positivo en células malignas. Compatible con carcinoma”.

O sigui, càncer.

Com et canvia la vida una simple frase, oi?

El que va venir darrera ja ho he anat comentant a través del blog en diferents moments. Tres cirurgies (dues importants i una menor), radioteràpia i quimioteràpia.

I les seqüeles físiques permanents a la vista: paral·lisi facial dreta degut a l’extirpació del nervi facial i molèsties al coll i espatlla, degut al buidatge del coll amb l’extirpació de la glàndula salivar, la vena iogular i els ganglis linfàtics (23 o 24).

I ja en fa dos anys!

Dos anys de donar #CanyaAlCancer.

Com bé dic, sovint, el càncer em va canviar la cara, però no l’esperit. En tot cas, l’esperit el vaig transformar jo.

I seguim, per què som molts els que han lluitat, lluitem i lluitarem.