25.10.15

Gràcies, Toni. Amb un parell...

En una setmana es compliran els tres anys de la meva primera intervenció del càncer, el 31 d'octubre de 2012. Just aquell any, va coincidir que la Marató de TV3 es centrava en recollir fons per a la investigació de la lluita contra aquesta malatia.

I va ser per això que vaig proposar a la Jove Cambra d'Igualada, la "meva cambra", si podíem organitzar un programa local i aprofitar per a recollir diners, també, i a la vegada poder contrastar la vivències de diferents persones al voltant de la lluita contra el càncer, a través d'una taula rodona.
Una d'elles va ser el Toni Guix.

El cert és que fins que em van diagnosticar el meu càncer, no vaig saber que a ell també li havien diagnosticat feia uns mesos i desconeixia la seva experiència.

Malauradament, el dia de la taula rodona (15-12-15) no vaig poder assistir-hi, ja que em tornava a trobar a l'hospital convalescent de la meva segona intervenció.
Tothom que va tenir ocasió d'assistir a la taula rodona em van elogiar les intervencions dels 'ponents' i la seva manera oberta de parlar-ne i, sobretot, de les conseqüències post tractament.
Em vaig quedar amb les ganes d'escoltar tot el que podia compartir el Toni.

I aquesta setmana, a l'Anoia Diari (www.anoiadiari.cat), es publicava una entrevista al Toni on el títol ho diu tot: "Per a mi, ser normal és cagar-se a sobre".

 http://anoiadiari.cat/entrevista/toni-guix-mi-normal-cagar-se-sobre/






Se'm fa difícil de destacar alguna de les seves frases o aportacions, tot i que coincideixo al 100% en totes, segurament.

Però el més important: el Toni té els 'collons' d'explicar el que li va passar i, sobretot, el que li passa, arran del tractament.

Sí, senyor, Toni, amb un parell, com diríeu a la colla.

El meu reconeixement més sincer i agraïment per fer-ho.

#CanyaAlCancer, Toni!