15.11.15

#MiCompañeroDeViaje

Ara fa 3 anys que acabava de crear aquest blog per a compartir la meva experiència de lluita contra el càncer a través de les xarxes socials.

De fet, el domini el vaig comprar des de l'hospital, convalescent de la meva primera intervenció.

En el meu primer post, el 6 de novembre de 2012 (http://www.canyaalcancer.net/2012/11/a.html), acaba dient: "La meva és una 'insignificant' història d'entre milions de persones que han lluitat, lluitem i lluitarem contra el càncer."

I és del tot cert.

Inclús aquest blog és insignificant comparat amb els molts d'altres que he anat descobrint i seguint durant aquest tres anys i a molts dels quals m'hi he refererit per a què els conegueu.

El darrer, el de la Mireia Camats, l'Andrea Martí i l'Alba Oliveres, totes elles diagnosticades de càncer i amb una edat entre 22 i 23 anys.


La seva és una història més.
Sí.
Però és la seva història.
I l'expliquen.
I la comparteixen.
I això els dóna força.
I els dóna sentit al que fan.
I....

Què coi!
Que no cal donar cap argument per a voler compartir aquesta experiència, oi?

Només cal donar-los suport i agrair que ho facin.
Per què amb aquest gest estan ajudant a molt que també hen passat o estan passant per aquesta lluita.

Gràcies, noies!

Només recomenar-vos que visiteu el seu blog: www.micompañerodeviaje.es
I si voleu una de les pulseres  #MiCompañeroDeViaje, només cal que les demaneu a http://www.micompañerodeviaje.com/pulseras-solidarias/donde-conseguir-las-pulseras/

Jo ja ho he fet

#CanyaAlCancer